Verdures
La col de Pequín va aparèixer al mercat rus fa relativament poc, però ha deixat de ser exòtica. Els adherents a una dieta sana estan encantats d’incloure-la a la seva dieta. Pel que fa a la composició, la col de Pequín no és en cap cas inferior a la col blanca, ja que conté una gran quantitat de proteïnes, tot un conjunt de vitamines i sals minerals. No és estrany que a l’Imperi Celestial es consideri una font de longevitat. El principal avantatge d’un vegetal és la capacitat de mantenir les seves propietats beneficioses durant tot l’hivern. La col de Pequín és deliciosa en qualsevol forma: en escabetx, xucrut, salada i, per descomptat, com a part d’amanides de verdures. Les delicades fulles verdes aporten espècies i sofisticació a cada plat. És especialment indispensable a l’hivern i a principis de primavera, quan el cos humà necessita una vegetació fresca. Aquest cultiu anual d’hortalisses té una temporada de cultiu curta de no més de 2 mesos i es pot cultivar durant tot l’any.
La col blanca es conrea durant molt de temps en parcel·les privades. No té pretensions a l’hora de cuidar i, pel seu excel·lent sabor, s’utilitza àmpliament a la cuina. La col de mitjan temporada Megaton es considera la millor varietat per al decapatge i el decapatge: les fulles denses no s’agregen a la salmorra, romanen elàstiques i cruixents quan s’emmagatzemen en pots i barrils.
Qui no coneix aquesta verdura? Crec que no hi ha aquesta gent al món. Hi ha una cinquantena d’espècies i només hi ha més de dues-centes varietats de col blanca. La terra natal d’aquesta planta és la mediterrània. Entre els populars també s’inclouen les cols vermelles i de Brussel·les, el rap i el full, el Savoyard i el bròquil. Molts d’ells van gaudir dels habitants del nostre país. Es van començar a cultivar a diverses regions de Rússia. Però hi ha algunes característiques en el moment de plantar aquesta planta per a plàntules i trasplantar-les a terra oberta, que seran considerades acuradament.
